Jordi Adell

From Hack Story

       Arqueología digital:
       Los primeros servidores web de España
       Jordi Adell
       Universitat Jaume I
       diciembre 2002

Introducción

El año 2003 se cumplirán diez años de la creación del primer servidor Web en España. En septiembre de 1993, un grupo de amigos que trabajaban en la Universitat Jaume I de Castellón, después de algunos meses de pruebas y experimentos, decidieron enviarle un mensaje a Tim Berners-Lee, a la sazón el inventor de la web y que por entonces trabajaba en el CERN, comunicándole que habían instalado un servidor web en la dirección <http://www.uji.es> y que, por favor, los incluyera en la lista de servidores web del mundo que estaba en el servidor del CERN <http://info.cern.ch/hypertext/DataSources/WWW/Servers.html> (no se esfuerce: dicho documento ya no existe).

Dicho grupo estaba formado por Toni Bellver, Carles Bellver, Enrique Navarro, Enrique Silvestre y Jordi Adell (LINKS A PLANES PERSONALS: silvestre???). Un año antes, en 1992, habían instalado también el primer servidor Gopher con el que coordinaban el "espacio gopher" español manteniendo una lista de enlaces a los gophers locales para que desde el servidor central de la Universidad de Minnesota se pudiera acceder a dicho listado bajando por el árbol jerárquico en el que estaba organizado el espacio gopher (primero continentes, luego países, etc.). Con el Gopher dicho grupo había intentado montar un CWIS (Campus Wide Information System) para la Universidad Jaume I (véase Boletín de RedIRIS, núm.25-26 de octubre de 1993)

La aparición de Mosaic, el primer cliente web que permitía presentar en la misma página texto e imágenes, nos convenció de que la manera hipertextual y multimedia de presentar la información de la web era muy superior a la organización jerárquica y de menús y submenús del gopher. Marc Andressen, a la sazón becario en el NCSA de la Universidad de Illinois, nos hizo "entrar por los ojos" la web.

Dicho y hecho: adelante con la web. La primera página, hecha con el vi, un potente e infame editor de texto Unix, tenía un banner (aunque todavía no se llamaban así) con el logo de la UJI y cuatro links. Eran cuatro iconos en columna con un par de frases a la derecha de cada uno: una especie de bienvenida a la UJI, un link al directorio de personal de la UJI, otro al gopher y el último, posiblemente, al OPAC de la biblioteca. Desgraciadamente, dicho documento no se conserva. Desapareció en las sucesivas reorganizaciones y rediseños del servidor. En ningún momento, el grupo mencionado tuvo ninguna conciencia de que estaba realizando nada histórico o trascendental o de la menor importancia: solo era un experimento en un momento en el que la Internet solo enlazaba universidades y centros de investigación, bastante antes de la explosión comercial y de la fiebre del oro que la siguió.

En septiembre de 1993 había unos pocos servidores web en el mundo, sobre todo si lo comparamos con el momento presente. Después de un tiempo haciendo pruebas, le escribímos a Tim y... aparecimos en su lista. Tres meses después del nuestro, en diciembre del 93, apareció un segundo servidor español y luego otro y otro y...

Si pudiéramos recuperar el listado de Tim a lo largo del tiempo tendríamos una cronología de la web en España (y en el mundo). El presente documento es el resultado de una pequeña investigación "arqueológica" en la web. Hemos intentado documentar la cronología de los primeros servidores web que hubo en España.

La conservación de artefactos digitales

Un problema evidente de la Internet es la desaparición de documentos electrónicos que pierden interés para la persona o institución que los mantiene online. En ocasiones, un documento es actualizándo periódicamente y sus versiones anteriores no se conservan. Iniciativas como The Internet Archive son realmente interesantes y útiles, pero The Internet Archive comienza a finales de 1996 y los documentos que nos interesan aquí son anteriores. Pero, como la vida en la canción, la Internet te da sorpresas: hay restos arqueológicos ocultos. Documentos olvidados en los servidores web, cuyos administradores olvidaron borrar o que los mantienen en línea por motivos sentimentales. Solo hay que buscarlos y es relativamente sencillo: basta saber algo del contenido del documento que sea lo suficientemente peculiar como para singularizarlo de entre en resto de documentos de la web.

El documento que nos interesa, la lista de servidores web del mundo que mantenía Tim Berners-Lee en el CERN, se iba actualizando constantemente, aunque se hacía una copia de seguridad mensual de todo el servidor. Algunas partes de estas copias están disponibles todavía en el World Wide Web Consortium. Desgraciadamente, la lista de servidores parece que no se ha conservado (o yo no he sabido encontrarla). Pero por la naturaleza de la Internet, algunas personas hicieron copias en distintos momentos a lo largo del tiempo de dicho listado mundial de servidores web, copias que todavía están online en algunos sitios. Esta es la información que se ofrece aquí: copias de distintos momentos a lo largo del tiempo del listado de servidores web del mundo. Un vistazo rápido de dichos documentos puede contribuir a aclarar algunos aspectos del desarrollo de la web y la Internet en nuestro país hace ahora 10 años.

Restos arqueológicos

El URL de dicha página era <http://info.cern.ch/hypertext/DataSources/WWW/Servers.html> En un primer momento, Tim incorporaba junto a los primeros servidores su fecha de registro (mes y año). Esto permite fechar el registro con exactitud, aún cuando el documento sea posterior. Más tarde abandonó dicha práctica y la de incorporar las novedades en orden inverso (lo más nuevo arriba). Finalmente, el mantenimiento de dicho documento pasó a otras personas (un hecho evidente en el "estilo" del HTML del documento y en la desaparición de la firma de Tim al pie del documento). Además, a lo largo del tiempo, algunos webmasters se hicieron cambiar la definición de su servidor a fin de, suponemos, reflejar los cambios en sus contenidos. En el HTML del documento se puede ver la impronta de Tim (incluyendo anchors en todos los recursos, etc.), en la parte que hizo él.

Pero ya basta de explicaciones. Vamos directamente a las fuentes. Como Indiana Jones digitales, iniciemos un viaje que nos llevará por Turquía, Estados Unidos, Polonia, Rusia, Alemania y la India. De cada documento, hemos hecho una copia local para "preservarlo", pero incluímos también un enlace a la fuente original con la esperanza de que siga online cuando se consulte este documento.

   * El primer documento encontrado data de finales del 92. Se trata de una lista de los pocos servidores web registrados por entonces (34) y en la que no se sigue organización geográfica alguna. Va firmado por Tim (TBL). Los servidores se listan por orden cronológico inverso con el del CERN en último lugar. Esta copia se ha encontrado en la Bilkent University de Ankara (Turquía) (<http://www.bilkent.edu.tr/pub/WWW/History/19921103-hypertext/hypertext/DataSources/WWW/Servers.html> Fecha de la última modificació del fichero: jueves, 13 de diciembre de 1992, 16:03:59. Consultado el 18/12/02).
   * El segundo documento data de entre septiembre y noviembre de 1993. Como puede verse si se baja hasta "Spain", solo hay un servidor en España, incluido en el listado en septiembre de 1993. La copia que se reproduce aquí fue encontrada en el servidor web del MIT (<http://www.mit.edu/afs/sipb/project/www/db/wlist.html> Fecha de la última modificación del fichero: viernes, 29 de octubre de 1993, 11:29:03). La versión del MIT fue consultada el 15/12/02). La fecha de modificación del fichero se corresponde con sus contenidos.
   * El tercer documento data de algún momento posterior a diciembre del 93 puesto que en España aparece el servidor del Depto. de Física Moderna de la Universidad de Cantabria, con fecha de registro de diciembre del 93, es decir, tres meses después del de la UJI. El documento proviene del servidor web del Institute of Telecommunication and Acoustics de la Wroclaw Technical University en Wroclaw (Polonia) (<http://eagle.ita.pwr.wroc.pl/English/Geographical.html> La fecha de modificación del documento es el año 98 :-( ) y estaba accesible el 15/12/02.
   * El cuarto documento que presentamos data de 1996. Se ha encontrado en el Dzhelepov Laboratory of Nuclear Problems (Rusia). En la lista de España aparece un tercer servidor, el de Fundesco. También está firmado por Tim (Tim BL). EL URL del documento es <http://nuweb.jinr.ru/FromWorld/Servers.html>, la fecha de su última modificación es el 26 de septiembre de 1996, a las 11:19, como puede verse en el directorio <http://nuweb.jinr.ru/FromWorld/>. Fue consultado el 19/12/02.
   * El quinto documento data de algún momento posterior a marzo de 1994 (puesto que esta es la fecha en la que se registra el servidor del Grupo GIAS de la Universidad de las Palmas de Gran Canaria) y aparecen los servidores de Fundesco, Goya y el Depto. de Física de la Universidad de Zaragoza. Hay un cambio en la descripción del servidor de la Universidad de Cantabria, en la que desaparece su fecha de registro. También aparece un link a un mapa sensible de los servidores web españoles que lleva al Depto. de Física Moderna de la Universidad de Cantabria. Sobre este mapa ya hemos escrito algo en otro sitio. El origen de este documento es la Fachhochschule Esslinguen, Hochschule für Tecnik de Esslinguen (Alemania) <http://www.fht-esslingen.de/links/WWW.net.html> Última modificación: el 13 de abril de 1994 y estaba accesible el 15/12/02.
   * El sexto documento es del año 96. Tim ya no lo firma, como los anteriores. En esta página aparecen nuevos servidores españoles como el de la UPV/EHU (Universidad del País Vasco (UPV/EHU), Campus de Gipuzkoa. Facultad de Informática de San Sebastián), el Centro de Cálculo Científico de la Universidad de Córdoba (UCO), el del Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, el de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, el de la Universidad de Oviedo y el del Instituto de Astrofísica de Canarias. Ha desaparecido el vínculo al mapa sensible anterior. Este documento se obtuvo del Centre for Ecological Sciences, Indian Institute of Science, en Bangalore (India) <http://ces.iisc.ernet.in/hpg/envis/wwwaddress.html> (¡atención: +900 KB!): Fecha de la última modificación: lunes, 4 de marzo de 1996 a las 12:59:46. Consultado el 15/12/02).

Estamos ya en 1996, el principio de la explosión de la Internet. La lista inicial ha crecido mucho, es casi inmanejable. Pronto será imposible mantener una sola lista y aparecerán diversas alternativas locales descentralizadas, especializadas, interrogables, etc. (por ejemplo, Dónde!). Es el fin de una época.

En fin... ¡qué tiempos aquellos! Espero que los documentos anteriores sirvan para precisar algunos detalles (como las fechas) de la historia de la web en España. Por si es de interés, en un artículo sobre la web que escribimos Carles Bellver y yo en 1994, y que se publicó en enero de 1995 en la revista Métodos de Información (vol. 2, num. 3 de enero de 1995) pretendíamos convencer al lector del auge de la web en España. A diciembre de 1994, decíamos, ya había nada menos que ¡13 servidores web!. La monda. Otro texto prehistórico sobre la web fue una comunicación que presenté al I Congreso sobre Nuevas Tecnologías de la Educación, Badajoz, diciembre de 1993, titulada "World Wide Web: un sistema hipermedia distribuido para la docencia universitaria", que se publicó en Blázquez, F., Cabero, J. y Loscertales, F. (Coord.). (1994). Nuevas tecnologías de la Información y la Comunicación para la Educación. Sevilla: Ediciones Alfar, págs. 114-121. Mis ideas sobre el uso educativo de la web por aquel entonces eran bastante inocentes. Pero ya comenzaba a haber literatura sobre el tema.

Pero ya está bien de batallitas, que parecemos el abuelo Cebolleta. Miremos hacia adelante y no nos recreemos demasiado en el pasado. Aunque si alguien conserva algún documento electrónico de interés de esa época, le agradecería que me lo hiciera llegar para incluirlo en este texto. Por otra parte, la AUI mantiene una bibliografía sobre historia de la Internet en España, aunque en algún artículo de los mencionados existen algunas inexactitudes. Ahora, con este pequeño ejercicio de "arqueología digital", espero que algunas cosas queden aclaradas definitivamente.

Jordi Adell <jordi@uji.es> diciembre 2002

--

ENTREVISTA JORDI ADELL I TONI BELLVER

Jordi Adell i Toni Bellver

Internet ho pagava RedIRIS.

La font de tot és BitNet. Nosaltres vam començar amb BitNet.

Nosaltres som uns pelagatos d'una delegació de la universitat de València, el Col.legi Universitari de Castelló on es fan tres anys d'algunes carreres, a 60 km de valencia. Com que hi ha nuclis de professors que fan activitats, València en aquells moments ja està connectada a BitNet perquè tenen un gran mainframe d'IBM: Rogelio Montañana i Femina. Rogelio és clau perquè va formar tota la gent.

a Montpeller hi havia un cercle de control d'IBM i a València estaven connectats per módem amb un mainframe. Un mainframe ocupava vàries sales. Modem parlem de 600 baudis, 1.200 al moment més àlgid. És una xarxa de grans ordinadors d'IBM i comença a haver-hi usuaris i com que estan connectats entre ells hi ha intercanvi de material a velocitats avui en dia ridícules. És una espècie del que serà Internet.

al mateix temps, Internet està desenvolupant-se als EEUU i altres llocs.

Toni: jo treballava com a personal d'administració Jordi: jo era professor

parlem del 89-90.

per presio d'alguns professors ens connecten a València. Ens posen un terminal tonto on tu tecleges i va a València.

això amb permís del Rogelio ens fa descobrir l'existència d'una xarxa d'ordinadors.

l'usàvem per administració i per fer càlculs de química quàntica, etc. En comptes d'anar a Vaència per fer els càlculs, ho feien des del terminal. Abans s'enviaven els càlculs a Madrid i esperar una setmana que tornessin, amb una cinta o un paper on t'has equivocat i hi has de tornar. Això evoluciona i el que té que anar a València torna amb els llistats dels resultats. L'aparició del terminal és brutal perquè no cal anar a València.

Jordi: m'hi vaig enganxar per hobby, mirant en Toni. El primer informàtic professional que contracten a la uni de castelló és en Toni.

Toni: era informàtic de professió, no de formació, no havia estudiat. Per feina m'hi fico. En Toni havia estudiat geografia i història?¿

Toni: Allà descobrim una cosa que revoluciona els conceptes d'espai i temps, poder-te connectar a un lloc d'Irlanda i baixar-te software o un document que explca com fer-lo servir, tot en text i que a lo millor ho demanes un dia i has d'esperar al dia seguent.

Jordi: imagina't que per demanar un programa escriviem un missatge de correu electrònic i si no t'equivocaves teclejant, al dia seguent començaves a rebres missatges: deu, quinze, vint missatges i el programa estava segmentat en tots aquests trossos. L'extraies, el juntaves i despres el descomprimies i a veure si funcionava.

allo podia ocupar com a molt un centenar de ks

o un document

Toni: es una revolució, com puc portar jo en dos dies un document des d'Irlanda? És una cosa que quan ho comprens dius: això arribarà a algun lloc.

jordi: jo havia fet la tesi doctoral i m'havia tirat un any o any i mig documentant-me, aconseguint adreces de gent i demanant-los que m'enviessin per correu normal els articles. Jo havia passat el procés de documentar una tesi, tot el material en anglès dels Estats Units. I per mi aconseguir documents en temps real era revolucionari. En aquella època també ens van influir moltíssim els manuals sobre la pròpia xarxa, que escrivien els propis informàtics sobre com fer anar allò.

Toni: clar, portar-te el manual, que no era un llibre sinó un document, començaves a comprendre que moltes de les limitacions dels entorns acadèmics tradicionals podien desaparèixer. Comences a veure que allò té algo.

Jordi: però sobretot sobretot era divertit

toni: claro. La internet bàsicament es desenvolupa en la primera fase perquè és divertit. Sino no hauria arribat a cap lloc. Tot el montatge modern que això ha d'anar cap a un benefici econòmic immediat el que fa és matar les idees bones. Quin sentit econòmic o empresarial tenia en aquells moments una operació d'aquelles? Cap. Era absurd. A lo millor et costava més diners enviar el document per la xarxa que físicament per correu. Però clar, començaves a veur eque allà hi havia algo més.

Jordi: per mi hi ha un moment especialment dolorós que és quan a València Rogelio Montañana organitzen un curs de Unix i l'organitzen només per a la gent tècnica. Això a mi em mata. En Toni hi anava i em contava què feien i què no feien.

Toni: és un moment de canvi. Hi ha un moment en què es passa dels grans mainframes d'ibm a l'aparició del unix (any 90) i el canvi de bitnet a Internet, una xarxa que és molt pareguda però és purament acadèmica, més potent, amb més nodes, relativament. Dóna la impressió que és més àmplia, hi ha més món connectat.

Jordi: Nosaltres ja havíem sentit a parlar d'Internet quan erem a BitNet i vam fer no gestions però sí somiar que ens podíem connectar a Internet i a veure com ho faríem i si muntavem un unix aquí que fos node d'Internet. Cambalaches i històries les vam pensar.

toni: veies de lluny que això podia tenir alguna gràcia.

Jordi. el 91 es crea la UJI i ens connectem a Internet, com a molt a 1.200. A través de RedIris que tenia un programa molt bo per a les universitats que bàsicament consistia en què ens ho pagaven tot. Les condicions son molt favorables: t'instal.les un router i la xarxa de dins te la munten. el router i la linia la paga rediris i clar això va fer que el creixement d'internet a les universitats fos exponencial. El grup ode gent a les universitats que tenia contacte amb això es va connectar ràpidament i es va crear la primera comunitat Internet d'Espanya. això passa quan a rediris hi havia Pepe Barberà que és un personatge molt interessant.

nosaltres comencem a provar coses. En aquell època intenret era telnet i ftp, sessions de terminal i transferències d'arxius, no hi havia res més. i correu electrònic.

jordi: vaig anar aprenent escoltant, mirant i llegint. La meva activitat primera a Internet, la nostra, baixar-nos manuals, etc, era aprendre com funcionava la internet, com fer un ftp, llocs on hi havia software, llistats, etc. En Blanc i negre. No hi havia aplicacions gràfiques. Les news ja existien i eren un lloc realment salvatge, sense cap control, grups de tot tipus, una algarabia tremebunda. Allà vaig aprendre algunes de les primeres llicóns sobre què era internet: estava maquetant la tesi amb un programa d'autoedició i tenia un problema i vaig preguntar a un grup com es feia. Recordo que em van contestar tres o quatre persones privadament i algunes també al grup, on es van muntar dues teories de com s'havia de fer i es van dedicar a picar-se la cresta més enllà del meu problema, defensant el seu prestigi. Entre els que em va contestar privadament hi havia un dels enginyers que havia desenvolupat el programa: sóc fulano i el que vols fer es fa així i aixà. Jo vaig veure la llum. Aquesta va ser la meva primera experiència amb l'esperit d'Internet, més enllà dels bits, una comunitat de gent que tu pots fer una pregunta i gent que sap més que tú te la contesta i no volen res a canvi, se senten obligats a contestar-te-la, altres per augmentar el seu prestigi, per picar-se amb els altres. O sigui hi ha una comunitat social al voltant o darrera aquestes xarxes on tenen cabuda les grandeses i debilitats humanes i la manera de funcionar a la xarxa és diferent del món real. Al món real pots preguntar-ho a un amic però ací tens una audiència molt especialitzada que et poden ajudar a fer coses. Per tant, el poder que et dóna l'accés a la xarxa es tremebundo perquè incrementa la teva capacitat de fer coses.

de news n'haviem llegit tonelades i grups que ara ni ens els miraríem, ens els empapàvem.

toni: el contexte és una internet que pot tenir mig milió d'usuaris com a molt. sense spam. el 80-90% acadèmics. Els raros eren els militars o els comercials. Es una internet molt diferent on pots preguntar obertament qualsevol cosa i et contestaven deu persones que sabien del tema, de més bona fe, que ara no contestarien.

jordi: en aquella epoca todos hermanos

toni: any 91 era. La uji es fa universitat indepenent. I nosaltres comencem.

jordi: allà es prenen decisions importants, per exemple: no comprar cap ordinador sense targeta de xarxa i enxufar-lo a la xarxa. Tots els estudiants estudiaran informàtica com a usuaris. En aquell moment és una decisió molt trencadora, info bàsica, sistema operatiu, etc. Jo li donava cinc deu anys de vida i en portem quinze.

toni: a banda comencem connectats a Internet, ja. Comencem a construir directament una xarxa a la universitat, perquè som menuts i nous i podem fer-ho. Tenim mil i pico dos mil estudiants, trescents professors. Des del primer moment la universitat no compra maquines d'escriure, compra ordinadors.

jordi: hi ha un moment clau quan arriba un trailer a la universitat carregat d'ordinadors. venen de l'empresa dos xicuelos i el gerent. tenim fotos de nosaltres, sense camisa, descarregant caixes d'ordinadors.

toni: es un moment ditxós. En aquell moment hi ha entusiasme i la gent es relativament jove. En el fons és com l'internet, és divertit.

nits sense dormir? toni: nosaltres arribem en una època.. som la demostració que el hacker clàssic, el que sap fer coses, ja no és estrictament necessari o no és l'únic, no és el fonament de tot. Quan comencem a fer coses, l'any 91-92, comencem a plantejar-nos les coses no com a hacks, com a apanyos, sinó que comencem a plantejar-nos que en una universitat on tot es fa electrònicament la informaciò s'hauria de distribuir electrònicament. Aquesta és una de les raons que porten al web i inicialment al gopher.Comencem a plantejar-nos que hi ha d'ahver canals digitals de transmissió de la informació.

jordi: per exemple la llista de telèfons de la universitat que està canviant constantment en aquella època, fer-la amb paper es un rotllo.

toni: com puc jo distribuir informació als estudiants a l'acte. Aquí comencem a plantejar-nos el problema teòric. Comencem a plantejar-nos coses, hi ha més gent a la universitat en aquella època, ha entrat Carles, el germà de Toni, Enric Navarro i Enric Silvestre, que és un hacker hacker, ara fa de profe de física a la uni de valència. En aquell temps fa d'informàtic i té capacitats tècniques molt elevades. entre els cinc comencem a plantejar-nos aquests problemes i solucionar-los.

si no sabies on era l'adrec,a ftp d'un lloc no podies anar-hi

nosaltres som la demostració que el públic en general, no necessàriament hacker, comença a veure les possibilitats d'internet i com portar-les a la gent.

Jordi: demostrem que qualsevol pot utilitzar la internet, si nosaltres l autilitzem..

• • • • • hi ha un moment clau: un vespre, provant una cosa, ens liem, *****provem el gopher, això és xulo, podríem muntar-ho a l'ordinador *****gran.

toni. nosaltres hem mig comprès que existís una cadena digital de fer les coses. Qui escriu un document l'ha escrit a l'ordinador, si els altres el poden veure a l'ordinador, s'haurà tancat el cercle. I nosaltres estem buscant això.

jordi: font al hacker que fa les coses perquè son divertides en si, nosaltres sempre ens hem orientat a fer coses per a la gent que no en sap. Si et fixes fem un servidor gopher que funciona com a sistema d'informació del campus. Un servidor web amb plana web inicial amb informació de la universitat i després un directori amb què la gent pugui trobar fàcilment les coses. Nosaltres no fem software, no fem programació de tripa.

toni: som la demostració que internet haiva arribat al punt que amb menys percentatge de hackers i havia gent que era capaç d'implementar serveis.

en aquella època tots els que estaven connectats a Internet a Espanya estavem connectats a RedIris. Per tant quan hi havia una reunío de RedIris et trobaves el 80% que tenia alguna responsabilitat.

i de catalunya?

(jordi canvia de tema i ensenya un article que ells van escriure sobre el gopher: és la preocupació acadèmica en aquell moment: com puc distribuir informació per un campus? i nosaltres muntem un gopher i ho expliquem a la revista de rediris. en aquell moment ens envien un mail de Minnessota i diuen eh! heu muntat un gopher? voleu coordinador l'espai gopher espanyol? que en aquell moment es resumia en un gopher :)

toni: hi ha un moment en què ens plantegem diverses solucions i les busquem i hi ha altra gent que ho fa. En aquell moment ja existeix el web, Enric Silvestre me l'ensenya i l'estem mirant, res a veure amb l'actual, i recordo que es un client completament de text i vas amb els cursors als links. No hi ha imatges. En un terminal, amb algunes paraules ressaltades. Hi ha varis productes en marxa. El gopher estava estructurat en menús. Jo recordo haver pronosticat que allò de la web no arribaria enlloc perquè era molt difícil, s'havien de construir les coses amb html. En aquell moment imagina: has de construir la informació a posta, amb unes ferramentes que no et pots imaginar, i allò és textual. En canvi el gopher t'ofereix que agafes el document que acabes d'escriure, el converteixes en text pur i el col.loques allí i ja està. La cadena de distribució és molt més simple. Estem parlant de l'any 91-92.

I llavors, el 92, muntem el gopher, després d'haver provat altres productes i haver vist també el web, que no ens interessa perquè has de reconstruir tota la informació, no és pràctic, no hi ha ferramentes, era completament a pèl, amb un editor de text i saber html. Allò era un problema greu per nosaltres perquè una persona normal no tenia perquè saber-ho, tu havies de reconstruir tota la informaciò. En canvi en el gopher col.locaves el document de text directament al servidor. Veiem el gopher molt més ràpid i utilitzable.

però en aquell temps tot anava molt de pressa

jordi: hi havia un problema en aquell temps que no sabiem com fer-ho i jo vaig somiar la solució. em vaig despertar un dia i vaig dir: és així. Vaig pujar corrent, em vaig vestir, vaig vindre, ho vam provar i funcionava. Estava tan obsessionat que somiava coses. Era un problema de com vincular els menús als continguts, era una cosa que estava ben explicada en anglès però com que no ho havíem llegit bé no eixia i no eixia no eixia no eixia.

a les vesprades, fora d'hores, ho feiem. De dia treballavem en les nostres feines normals, ells al centre de càlcul. I a les vesprades, quan ells sortíem, deiem: va, fem això fem allò. Fora d'hores. Esprit hacker sí que n'hi havia.

toni: això evoluciona molt de pressa. Instal.lem el gopher i ens escriuen els de Minnessota com a cosa èxit, com si n'hagueren col.locat un a Islàndia. Curiós. Nosaltres el que ha passat sempre és que hem sigut molt atrevits en ficar-ho tot a disposició pública, mentre que altra gent, més informàtics, experimentaven però no ho posaven al públic.

un poc la demostració: mireu, això és possible. Hem sigut un poc atrevits en aquest aspecte

jordi: el primer servidor web que vam muntar tota la universitat estava connectada a internet a 9.600 baudios. I vam muntar un servidor web amb icones, imatges..

toni: en el periode 92-93. gopher ja està en marxa però seguim mirant coses i el web comença a agafar certa volada, i ens n'interessem. el mosaic va impactar molt a tothom. Es molt dificil d'explicar com els veterans de moment apareix una cosa que al mateix temps treu una foto i un text. Aquest impacte és brutal i dificilíssim d'explicar avui en dia. És com si de cop un ordinador et fes una holografia, és una cosa que dius: com és possible!

jordi: a partir de llavors sabem que la web serà important

toni: fins que no apareix mosaic ningú creu en la web, desperta que allò sí que és possible, tot i que la construcció de materials segueix sent complexa. A la reunió de rediris, un grup de gent a la UPC, les illes balears, tothom, que son quatre o cinc, està provant el web. Es que en una reunió d'aquelles erem 20.

jordi: la que vam fer a san sebastian vam cabre tots en una tasca per sopar de pintxos. tot rediris

toni: es que anavem dos per universitat o tres. Gent de la autonoma de bcn, sobretot de la upc, de les illes balears, de l'autonoma de madrid, de sevilla, de valencia. apareixen els bascos un dia, uns tios amb traje, i no sabiem qui eren perquè allà ningú anava amb traje, deiem igual és algú que ha vingut del ministeri. En un autobús cabíem tots. Allí l'aparició de Mosaic explota la web. Però el problema segueix sent que la construcció de materials és costosíssima. Pero ningú resisteix la tentació de muntar-ne un perquè allò és preciós.

jordi: i nosaltres no resistim la temptació d'escriure en Tim Berners Lee i dir-li: ei, n'hem muntat un. Apunta'ns a la llista. Això es setembre del 93. Ell mantenia una llista dels que hi havia al món, que a Espanya en aquell moment devien haver-n'hi tres o quatre més de secrets, nosaltres el fem públic llavors i és el primer que es fa public a espanya i al món n'hi ha 70 com a molt.

toni: en aquell moment no era econòmicament rentable per distribució d'informació interna perquè havia que reconstruir tota la informació.

jordi: la primera plana era una copia del model plana web que va fer la NSCA, on hi havia una icona a l'esquerra i un trosset de text a la dreta: un enllaç al gopher, un altre a la base de dades de la biblioteca que et portava a una interfaç de text, un altre al directori de telèfons i ja està.

(s'encavalquen, emocionats per explicar-ho)

toni: és difícil comprendre avui dia com en aquell moment allò és bestial. Que n'hi hagi 70 universitats al món que ho tenen i la majoria només tenen un enllaç a la seva biblioteca però saber quin llibre tenen a la biblioteca per demanar-lo en aquells moments era un avanç bestial. Ens deixava bocabadats. Era el somni, l'accés a la nformació que tenen els altres.

els començaments del web són l'any 93 i l'impacte és l'aparició de mosaic, que és la primera vegada que veus algo. Allò t'entra pels ulls. Tan és així que el gopher desapareix en un any.

buscar a google adell arqueologia digital

llista servidors web tim berners lee el 92. n'hi ha 34. entre setembre i novembre 93 apareixem nosaltres. A eslovaquia n'hi ha dos, a polonia 1, a anglaterra n'hi ha deu o quinze, a Arizona n'hi ha 2, Austria n'hi ha 3, Belgica 1, Dinamarca 3, Finlandia 3, Franca 5.

jordi: nosaltres no inventem res però diem que estem prou atents la segona fase és un tercer document on ja apareixen més servidors: el de la universitaqt de cantàbria (desembre 93).

toni: hi havia més gent que muntava servidors però no s'atrevien a fer-ho públic perquè Què posaves en un web? Clar. Nosaltres teniem l'avantatge que com que ja teniem el gopher teniem informció disponible, però si no.

jordi: este es del 96, apareix el servidor web de fundesco, l'entitat que finança rediris en una primera fase. I este es posterior a març del 94, ja hi ha enllaç a un mapa de la uni de cantabria i apareix Goya.

Amb els altres ens coneixem per nom i cognom, intercanviem informació, fem un conveni de col.laboració amb rediris per estructurar la informació i el segon servidor web que té el muntem nosaltres.

toni: a banda, si tenies algun problema és que cabíem tots en un autobús. Hi havia gent amb qui tenies més confiança, els d'Asturies, o de Barcelona o de València. Si tenies un problema era agafar el telèfon i trucar a Fulano. Això és impensable avui dia: Ribero como tienes esto? Els coneixies personalment a la majoria. Havies anat a una reunió de RedIris i havies acabat en un bar fent una cervesa.

jordi: cada un de nosaltres tres munta un projecte personal, dins l'espai web.

toni: son exploracions d'idees. La meva és que personal d'universitat permeti reproduir electrònicament un llibre, un assaig de Joan Fuster: creo la Biblioteca Electrònica JOan Fuster. Però el problema és falta de comprensió (drets). Era una prova de concepte de que es podia fer.

jordi: carles escriu, escriu llibres i contes i s'inventa una revista Contes per a Extraterrestres, que és la primera revista catalana on line. jo llegeixo sobre com fer mapes sensibles a la web. Vaig a una llibreria, compro un mapa mud, l'escanejo i faig el primer mapa sensible que punxaves i anaves al lloc.

toni: es que hi havia una llista però ja era massa llarga perquè ja hi havia 13 servidors, més les biblioteques, més els gophers. I amb un mapa era més xulo.

jordi: aquest mapa mud, d'un duro, va ser l'inici d'uns mapes terribles que em portaven tots els dimenges i dissabtes al matí de la meva vida durant dos anys. Cada servidor web que hi havia era canviar el mapa: agafar el dibuix, que era un jpg, buscar les coordenades d'aquella zona i modificar el mapa. com que no hi ha eines per escriure html i en necessitem, carles desenvolupa una serie d'extensions per a un editor de text de Mac que és molt potent que es diu bbedit, amb una versió de pago i gratuita. per la gratuita fa extensions que et faciliten introduir html, per exemple fer un enllaç. En aquell moment allò és revolucionari. Bbedit html extensions. Això fa que el Carles sigui de les poques persones que surten als llibres que parlen de la web i de com escriure html per a la web perquè en aquella època n'hi havia un parell per a mac, 4 per a pc i cap per a unix.

toni: abans de tot això haviem fet un dossier de blade runer. El primer document que fem hipertextual, a mà i sense tenir-ne ni idea, és un dossier de la peli blade runer amb quatre o cinc fotos i ressenyes de la pel.lícula. Vam suar per fer-ho, ens va costar molt. Es que l'aparició de la web implica aprendre a escriure html!

jordi: aquetes coses les capitalitzem. Aquest és un llibre del pimer congrés sobre les tecnologies de la comunicació a Badajoz, el 93. Jo publico parides sobre com es podria usar la web en la docència, parlem de documents dinàmics i coses que ara no tenen cap valor

toni: però nosaltres estavem pensant en quina utilitat podia tenir al camp acadèmic i docent. Tot i que el 94 és quan comença a haver-hi més .com que .edu i apareixen AOL i Servicom.

jordi: els documents que escriviem llavors sobre què seria la web són d'una ingenuitat...

toni: però és que en aquells moments no eres capaç de veure-ho. No érem visionaris, veiem que allò tenia una potencialitat enorme, però no en els aspectes que després s'han desenvolupat.

jordi: jo estava convençut que la internet seria una eina que milloraria la humanitat. Crec que erem uns ingenus i uns optimistes nats i dotàvem la tecnologia d'uns poders que no té. La tecnologia és del shomes i les dones i és el que els homes i les dones volen que sigui. Jo pensava que si la gent es podia comunicar això ajudaria a millorar la comunicació entre les persones.

en un text dic: El éxito de la telaraña ha sido espectacular, durante el 93 se pasó de 50 a 500 nodos en el mundo. En 1994 se contabilizan ya miles de servidores en el world wide web, de ellos tres en España.

això a nosaltres ens semblava la reostia, un avanç brutal. Però no tenies el mateix concepte d'ara. La Internet dil.luida ja com a media global ha fet perdre un poc allò, allò era la hòstia.

jordi: va passar una època que ens passàvem la vida anant a fer cursets i conferències d'Intenret. I li vaig dir al Toni: perquè no proposem a la UJI que ens compri una furgoneta que posi: UJI Internet Show.

toni: els nostres favorits eren els bibliotecaris. El nostre target eren ells, anar sobretot pels bibliotecaris. hi havia dos sectors, els de referència, que comenaven a veure la punta d'allò i estaven molt interessats pel tema -i molt preocupats diu en jordi- i els de catalogació que allò els ficava negres. I damunt els provocavem: s'ha acabat! s'han acabat els llibres! la vostra professió ja no té sentit. Perque`amb els cdroms encara són feliçós, perquè són objectes i tenen caixes i els poden ordenador i ensenyhar, però la info online no podreu ensenyar res. Es tiraven dels pels perquè totes les bases de la professió, el mimo de l'objecte llibre, s'acabava.

toni: els de referència en canvi ja ho veuen molt més clar, la biblioteca com un servei i no com un conjunt de coses.

jordi: els bibliotecaris van ser la primera professió que es va adonar globalment que internet canviava les regles del joc de la seva professió radicalment.

Jordi Adell

Donde comença sent els mapes, despres mape sper cada comunitat autonoma, i quan es va inviable d'organitzar construim una base de dades. carles fa la programació i jo m'ocupo del manteniment.

quan algú tenia un lloc nou, omplia un formulari, comprovavem que estigues be i el posavem.

era una cosa mixta: ni yahoo, un cataleg fet per especialistes, ni un robot que buscava activament. Hi apareixia qui volia aparèixer, qui omplia el formulari.

va arribar a tenir 34.000 recursos

i el vam tancar quan coincideix amb l'adveniment de la portalitis i que apareixen buscadors que t'ofereixen correu, sales de xat, l'horoscop i no se que.

el donde era un projecte que feiem quatre ratos quatre mataos. No pensavem que ens forraríem amb ell ni res.

el vam tancar perquè donava moltissima feina perquè es feia tot a ma. en segon lloc perquè hi havia llocs que feien el mateix i ho feien millor i els objectius del projecte ja els havíem acomplert: Carles se va inventar una mena de llenguatge que despres ben fet ha sigut l'xml, per etiquetar documents de text.

Vam tindre l'oportunitat de veure com creixia la internet a epanya de forma espectacular, com creixia la bombolla financera i com punxava, cosa que vam predir inclus públicament que al darrera no hi havia res. Quan veus que una gran companyia telefònica havia comprat un buscador per milers de milions, nosaltres sabíem què hi havia darrera un buscador, en teníem un. La tecnologia no valia res, el que valia era ser conegut pero la informació que tenia a dins no costava res, la gent tenia molt interès en què les seves planes fossin trobades.

apostes multimilionaries quan al darrera no hi havia res.

el Donde quan neix comença com els mapes sensitius d'Espanya. Hi havia un sistema que es deia Turista Virtual que enllaçava mapes de tot el món i nosaltres vam enllaçar els nostres. El Donde es l'eixida natural dels mapes, quan es fan insostenibles i la tecnologia dels mapes sensibles no dóna resposta al creixement desmesurat de la web.

el donde no està online però si queda algo

vam rebre missatges molt sentimentals: osti, no el tanqueu, si necessiteu ajuda.. però quan deies: estupendu però en els últims dos mesos per a què l'has gastat i la gent deia: no, ja no el gasto, vaig a Yahoo, a Altavista, a Olé.. La gent el volia sentimentalment però útil ja no era.

Amb Donde passen coses curioses: si busques Spain a Google, encara surt el Donde, a la segona plana.

encara queden formularis que porten al Donde i els redirigim al google.

la base de dades de donde la vam tancar l'1 de juny del 99 (text)

donde.uji.es: aqui encara hi ha una petita història del donde

ens vam inventar unes sigles que eren Directorio Online de España (DOndE) però en realitat el nom venia d'un llibre de William Gibson, de "Mona Lisa Overdrived": "No hay un donde allí", que ens va impressionar. Després ens va escriure gent i ens va dir que no era de Gbson sinó de Gertrude Stein referint-se a Okland i era una manera d'insultar la ciutat, com una ciutat que no existia.

A més no teníem prou màquina, va arribar moments que els que ens la van vendre, que era una estació de treball Sun, no es creien el que l'estació suportava, la pujàvem a 35 o 40, era algo brutal la càrrega que montava. VAm arribar a tenir dos o tres milions de hits mensuals.

El Donde el vol molta gent perquè entraven a Internet i era el que hi havia, hi havia planes espanyoles, d'aquí, no vam acceptar enllaços sudamericans perquè no podíem. I no va poder créixer com una empresa.

mira. va acabar amb 44.563 registres (servidors web i planes web)

es posa en marxa el 1996

Ens vam divertir molt. Tampoc teníem expectatives que pogués créixer, necessitàvem més ordinadors, gent... Va coincidr el final de Donde amb el principi de la creació del Centre d'Educació en Noves TEcnologies. L'actual rector em va cridar i va dir: volem crear una oficina dins la uji per potenciar l'ús de les noves tecnologies entre el professorat. Tasques de think tank. Mireu l'horitzó, què fan les altres universitats i proposeu idees i coses.

des del 99/2000 estem ací treballant. La condició que vaig donar era que jo triés la gent que hi hauria i CArles i Toni estarien aquí. Des d'aleshores, projectes nous.

No han sigut tan trencadors perquè abans erem uns pelagatos que amb quatre filarams i quatre claus muntaven algo que era molt visible, perquè no hi havia res, estava tot per inventar a Internet. I ara aconseguir que un proejcte es faci tan popular a la internet espanyola com va ser donde al seu dia costaria milions en publicitat. És una altra època. Ara costa molt més posar en marxa coses que siguin conegudes.

El camí que hem seguit ha sigut curiós. Primer pensàvem en un gran públic, després en biliotecaris, gent que treballa en educació, i ara només noves tecnologies aplicades a l'educació, hem anat reduint. Octeto, conjunt de canals, links, informacions, etc, per a gent que vol treballar en educació. Treiem dos o tres noticietes, som molt selectius. Que hi ha un document, un congrés, unes actes en una revista... Tenim 5-600 subscriptors per correu, una plana web amb RSS.

I també estem en batalles més internes: el tema de la utilització de software llilure en educació, tant recursos que la gent usa al seu ordinador com aplicacions de nivell campus. L'última historia grossa és Moodle, un campus virtual pensat per a l'educació a distància i com a eina de suport a la formació presencial. És una eina lliure, gratuita, cada cop l'usen més universitats i té una flexibilitat didàctica i tecnològica que ens va agradar. Ho fa un tio australià. Nosaltres ho treuem al català amb l'ajuda de gent de Catalunya, en primera fase la va traduir el CArles Bellver i ara col.labora més gent, ell ho coordina.

--

http://ww2.grn.es/merce/2002/adell.html

16/12/02

LA WEB ESPAÑOLA CUMPLE DIEZ AÑOS

Y la Internet, veinte

Mercè Molist El 2003 será tiempo de conmemoraciones. Por una parte, hace diez años que un grupo de técnicos de la Universitat Jaume I de Castellón ponía en marcha el primer servidor web de España. Por otra, el 1 de enero de 1983, la primera red norteamericana, Arpanet, se pasaba al protocolo TCP/IP, dando por inaugurada la Internet que conocemos. Dicen que aún quedan camisetas que ponen: "Yo sobreviví a la transición TCP/IP".

Menos queda de esta aventura en España donde, por no guardar, los pioneros no guardaron ni copias de los primeros servidores. Según la "Cronología de Internet en España" de la Asociación de Usuarios de Internet (AUI), en 1984 se creaba aquí la primera red: Física de Altas Energías Network, que en 1985 unía seis centros y universidades. Mientras, empezaba el Proyecto de Interconexión de Recursos Informáticos (IRIS), germen de RedIRIS.

Ramón López de Arenos, entonces en el proyecto, recuerda: "Ya existían en España algunas redes embrionarias dedicadas al ámbito académico. Utilizaban tecnologías propietarias adscritas a fabricantes de ordenadores que apoyaban con ellas su política comercial. La Comisión Europea veía con preocupación la implantación de mercados cerrados en un área ya considerada estratégica. El apoyo a los "sistemas abiertos", como OSI (protocolo usado en los inicios de RedIRIS), tiene en ello una parte de su razón de ser".

En 1986, nacía la red Ibertex, de Telefónica, y en 1988, el Plan Nacional de I+D. En 1990, RedIRIS experimenta con las primeras conexiones a la red europea IXI de alta velocidad, que en aquel tiempo era la 'friolera' de 64 Kbps. RedIRIS puso también en marcha el servicio SIDERAL, de acceso a Internet para universides y centros. 1.000 máquinas conectadas entonces en España, según la AUI.

Desde 1986, Goya Servicios Telemáticos ofrecía servicios de correo electrónico a empresas y, en 1992, se establecía como primer proveedor comercial de servicios informáticos. RedIRIS bullía de proyectos y, desde la Universitat Jaume I de Castellón, unos grupo de profesores, Carles Bellver, Toni Bellver, Enric Navarro y Enrique Silvestre, animados por Jordi Adell, ponían en marcha el primer servidor "gopher" de España, un sistema de búsqueda de archivos por menús, la prehistoria de la navegación.

A principios del 93, los chicos de la UJI se atrevían con un servidor "web" y lo bordaban, registrándolo en la pequeña lista que mantenía Tim Berners-Lee desde el Conseil European pour la Recherché Nucleaire (CERN), en Suiza. Mientras, el Centre de Supercomputació de Catalunya se bajaba la primera copia del programa libre NCSA Mosaic, base de la navegación por web. El 1 de diciembre de 1993, había 13 servidores web en España. Ya era una revolución.

Cronología de Internet en España http://www.aui.es/historia/historia/hist_espana_crono.htm ¡10 años! ¿Sólo 10 años? http://www.rediris.es/rediris/boletin/44/enfoque1.html

JORDI ADELL, PIONERO DE INTERNET: "NI SIQUIERA GUARDAMOS COPIAS DEL PRIMER SERVIDOR WEB"

Mercè Molist Jordi Adell es un hombre sencillo que aparece en todas las reseñas históricas de la red en España. Premio Pionero de Oro de la Internet Society, profesor y director del Centro de Educación y Nuevas Tecnologías de la Universitat Jaume I (UJI) de Castellón, tiene 42 años. Apasionado hoy como ayer por la red y la docencia, es el líder de un legendario grupo humano que, en verano del 92, puso en marcha el primer servidor "gopher" de España y, poco después, el primer web.

-Ni siquiera guardamos copias de seguridad, ni un diario. -¿Cuándo entró en funcionamiento el servidor web? -A principios del 93 y lo registramos en el CERN en septiembre. Corre todavía alguna copia del listado de servidores web del mundo que mantenía Tim Berners-Lee y, en "Spain", aparece sólo el nuestro, con la etiqueta: "Experimental in Sep 93". La diferencia entre esta lista y la web actual es impresionante. -¿Qué hacía un pedagogo en Internet? -La descubrí allá por el año 90, con mi amigo Toni Bellver. De hecho, jugábamos con redes antes de Internet, conectados a EARN, una red universitaria formada por "mainframes" IBM. Era terrible. No había nada en tiempo real. Para bajarte un fichero tenías que pedirlo y volver al día siguiente. Cuando se crea la UJI, en el 91, y nos conectamos a Internet, toda la universidad funcionaba con una línea a 9.600 baudios. -¿Qué había en la primera web? -Nada. Un título y cuatro enlaces. Uno al "gopher", otro al directorio de la UJI, otro a la lista de "gophers" de España y una especie de bienvenida. En aquella época, no contábamos las horas. Recuerdo estar tan obsesionado que soñaba con el "gopher" bastantes noches. Una mañana me desperté con la solución a un problema que teníamos sobre los menús, que no estaba bien documentado. -¿Había más gente experimentando en España? -Sí, pero no demasiada. En las Jornadas Técnicas de RedIRIS podíamos ser 25 o 30 personas como mucho. Nos conocíamos todos. RedIRIS jugó un papel esencial para el crecimiento de la red porque a universidades y centros de investigación, les salía prácticamente gratis conectarse. Las listas de correo de RedIRIS nos mantenían informados y en contacto. De hecho, Internet en España durante mucho tiempo fue RedIRIS, con gente de un nivel altísimo. -¿Cómo era la relación con los primeros proveedores de acceso? -Goya empezó muy pronto y fue el único proveedor privado durante bastante tiempo. No teníamos tanta relación como con las universidades, pero compartíamos intereses. Era gente que tenía una visión y que se adelantó a su tiempo. -En 1996, pusisteis en marcha uno de los primeros y últimos buscadores hispanos, "Dónde?", que cerrasteis en 1999. -Lo mantuvimos tres apasionantes años y nos permitió seguir la evolución de la Internet en España de un modo muy directo. Pero llegamos a un punto de no retorno: había cumplido sus objetivos como proyecto de investigación y, o se convertía en un portal al uso, o dedicábamos las energías a otros proyectos. También se consideró el cansancio de pasar los fines de semana manteniéndolo. Todavía recibimos mensajes de pésame por su cierre. -¿Cómo de ser punteros en Europa se pasa a la cola? -Lo de "punteros" es un poco optimista, simplemente no estábamos tan atrás como ahora, cuando las cosas han vuelto a su sitio. Tampoco somos punteros en presupuesto de I+D o de educación. España ya ha perdido varios trenes y el de la sociedad de la información es el último. Tendríamos que correr como locos para alcanzarlo. La Internet no son adolescentes enviando SMSs y algunos políticos y altos cargos de compañías deberían tomar nota: la Internet en España está en recesión. -Sí parece que todo va más lento... -Es posible que el vértigo se haya terminado, pero no ha parado la innovación. Ahora asistimos a la tremenda embestida de "lobbies" que ven peligrar sus ingresos si la tecnología de la información es utilizada libremente. Pero el movimiento del código abierto está en una fase apasionante, en la que el objetivo ya no es el servidor, o el ordenador del hacker, sinó el escritorio del usuario final. Y asistimos a desarrollos tan interesantes como el "peer-to-peer" en entornos educativos, las redes inalámbricas, la mensajería instantánea libre, los canales de sindicación de noticias... Iniciativas como Linex, en Extremadura, son sumamente interesantes. Veremos muchas cosas todavía. La Internet está en su adolescencia. Yo estoy muy ilusionado. -¿Qué te sedujo de Internet? -Al principio, era divertido porque había muchas cosas que aprender. Después, nos fuimos dando cuenta de algo más. Vinton Cerf lo definió muy bien: la primera Internet era como un pueblo en el que se conoce todo el mundo y todas las puertas están abiertas. Ahora, la Internet para mí es un sentimiento. Mantengo una relación pasional con ella. Me ha dado muchísimo, más de lo que yo pueda devolver en varias vidas. Y me tomo algunas cosas como algo personal: el "spam", aquellos que la ven sólo como un lugar donde hacer negocios, etc. Esa gente no ha comprendido nada y no tiene nada que aportar al resto. -¿Qué aprendiste de Internet? -Muchas cosas, pero dos me marcaron para siempre: la disposición de todo el mundo a ayudar a los demás, sin necesidad de conocerse y sin esperar nada a cambio, y la inmensidad de cosas que puedes aprender. Para un pedagogo, es el paraíso del autoaprendizaje. La Internet no son ordenadores y cables sino grupos de personas que comparten unos valores y los practican. La ética del hacker encarna lo que ha hecho grande la Internet, más allá de la pericia técnica, y esos valores nos marcaron a una serie de personas que vivimos esos primeros momentos. Tuvimos la suerte de que había menos confusión y era más fácil que los veteranos te socializaran. -¿Sobrevive ese espíritu? -Sigue no sólo vigente sinó que está en franca expansión entre la gente joven. Lo encarnan movimientos como el "Open Source", los hackers, activistas digitales, las iniciativas para liberar la literatura científica, etc. La Internet creció demasiado deprisa para que los valores iniciales se generalizaran. Pero no desaparecieron. Llegó savia nueva, ideas e intuiciones que la han mantenido como el lugar donde pasan las cosas. -¿La educación será algun día sólo online? -En sus primeras etapas, no. En fases superiores, es posible, si la combinamos con la presencial o la usamos como medio para la formación durante el ciclo vital. Hoy por hoy, una universidad presencial no es sustituible por estudios a distancia y menos con el enfoque industrial predominante en la formación por Internet. Es curioso, pero las universidades "online" no suelen publicar las cifras de abandono de sus estudiantes. Se necesita mucha motivación. -Un día declaraste que te arrepentías de cosas dichas en los viejos tiempos. ¿Puede saberse de qué? -De cierto tono tecnófilo-ingenuo y determinista que destilaban algunas de las primeras cosas que escribí. Hoy creo que todo irá más despacio de lo que nos imaginábamos. Los cambios que podría introducir la red afectan a intereses poderosos que no están dispuestos a disolverse sin más y que no han encontrado la manera de reconvertir su negocio a la era digital. Así pues, me arrepiento de mi ingenuidad inicial.

Jordi Adell http://nti.uji.es/~jordi/

DONDE DIJE DIGO

Afirmaciones de Jordi Adell realizadas en la década de los 90, que hoy revisita:

"Las tarifas del teléfono son un serio obstáculo para el desarrollo de todo el sector" -Seguimos teniendo tarifas demasiado caras. En el mundo rural, todavía es peor: ni siquiera pagando puedes tener una conexión decente. La red en España está estancada. Son un obstáculo para el desarrollo de todo el país.

"Internet será gratuita" -La Internet es casi imprescindible para muchas cosas que un estado debe garantizar a sus ciudadanos y cada día lo será más. ¿Es una locura pensar que, al igual que existe una red pública de carreteras, exista una Internet pública?

"Estamos gobernados por analfabetos tecnológicos, con honrosas excepciones" -Sigo pensándolo. Para la clase política, las nuevas tecnologías sólo son un tema con el que se llenan la boca, pero todos sus grandiosos planes han resultado ser fiascos. La LSSI es un ejemplo: tienen miedo. Si la trasladáramos a otro contexto, sería inaceptable: ¿acaso dejaríamos que el kiosquero anotara nuestro nombre, la fecha, la hora y el periódico que compramos para pasárselo a las autoridades?

"El panorama de Internet en los colegios es desolador" -Sí, hoy es todavía peor. Estamos en el penúltimo lugar de la Unión Europea en cuanto a uso de la Internet en la enseñanza. Lo dice la Unión Europea, no yo.

"Poner textos en una web y hacer que un licenciado novato responda a las dudas de los estudiantes no es educación a distancia, es un timo" -Igual que hubo gente que creía que se iba a hacer de oro vendiendo por Internet lo que puedes encontrar en la tienda de la esquina, en educación a distancia ha habido mucho megaproyecto en el que los aspectos didácticos ni se han considerado. La formación online requiere mucho trabajo humano y cuando sólo se plantea como negocio... Pero los batacazos están enseñando mucho. La tecnología no tiene sentido sin pedagogía.

Copyright (c) Mercè Molist. Permission is granted to copy, translate and/or distribute this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.1 or any later version published by the Free Software Foundation

-- 

http://ww2.grn.es/merce/2006/moodle.html INSTITUTOS Y UNIVERSIDADES APUESTAN POR LA PLATAFORMA LIBRE DE 'E-LEARNING' MOODLE

http://ww2.grn.es/merce/2008/moodleexito.html MOODLE LLENA LA GEOGRAFÍA EDUCATIVA ESPAÑOLA DE CAMPUS VIRTUALES

--

http://ww2.grn.es/merce/95-98/24.html EL GURÚ Jordi Adell jordi@uji.es nti.uji.es/~jordi Imposible resumir en pocas líneas a este profesor de Nuevas Tecnologías de la Información en la Universitat Jaume I de Castelló. Mejor, que hable: "Toni y Carles Bellver, Enric Navarro, Enric Silvestre y yo montamos, en 1991, el primer servidor Gopher de España y, después, el primer servidor WWW que se puso a disposición del público. Pero, hoy, noto cierto desencanto: la ideología que había detrás del hecho de compartir información, recursos, documentación, ha sido sustituida por una especie de "carrera del oro" donde todos quieren ser Bill Gates. ¿Has hecho algún amigo en la red? ¿Has aprendido alguna cosa? ¿Has ayudado a alguien o te han ayudado a ti? ¿Internet te ha enriquecido, de alguna manera, como persona? Una red informática, sólo para comprar y vender, no tiene nada de revolucionario". Y caña a Telefónica: "Las tarifas son demasiado altas".

--